Segona nit del Castanyasso 2013 amb els Fuck Knights i Las Marlenes a ritme de "garage punk"

Las Marlenes, Foto: Magic Pop

La Sala El Cau de Tarragona (carrer del Trinquet Vell, 2) va obrir les seves portes la nit de divendres 25 d'octubre de 2013 per acollir la segona jornada del festival amb dues propostes de punk i “garatge” a càrrec de les barcelonines Marlenes i els Fuck Knights, banda nord-americana que actuava per  tercer cop al Castanyasso.  Tan unes com els altres van pujar al escenari disposats a  compartir, amb els presents, una bona estona de rock and roll mitjançant les seves respectives propostes ferotges.  La resposta del públic, que inexplicablement tampoc va tenir aquesta segona nit una presència gaire nombrosa, fou de complicitat amb les dues formacions que, al nostre parer, van assolir el seu objectiu de passar una bona estona de diversió a base de cançons  contundents que invitaven amb energia al ball regenerador.
       
Las Marlenes van ocupar l'escenari amb les seves perruques de verd  fluorescent i antifaços de superwoman. Des de la primera cançó ens van oferir un repertori propi format per temes curts i intensos que tenen, com a principal objectiu, activar d’immediat el sistema motriu dels espectadors mitjançant dosis concentrades de ràbia canalitzades per  descàrregues potents de baix i guitarra més una bateria imparable.  Es tracta d’una banda, amb aproximadament un any d’activitat, formada per noies joves que, en pocs mesos, han estat ben capaces de millorar considerablement el seu nivell musical al mateix temps que passaven, de forma inevitable, de quartet a poderós trío com es va poder comprovar durant la segona nit del Castanyasso. Magic Pop va tenir el plaer de veure-les tocar a un dels seus primers concerts al festival Munster de 2012 a la Pineda de mar (Barcelona) i us ben assegurem que han estat molt notables les millores assolides. Es nota que durant aquests mesos no han estat perdent el temps i han fet un bon treball de conjunció, tan instrumental com creatiu; una feina que les ha portat a atresorar un repertori de cançons pròpies força creatives.
 

Las Marlenes. Foto: Magic Pop

El seu projecte es fonamenta en la mateixa actitud i concepció sonora que tenien les bandes nord-americanes dels anys seixanta: grups d’esbojarrats adolescents amb ganes de passar-s'ho bé que van proliferar per tots els racons dels Estats Units.  Formacions, amb més o menys transcendència mediàtica,  que articulaven la seva proposta mitjançant un so “brut” a base de riffs distorsionats d’instro surf, com el del “Wipe Out” de los Ventures. Després li afegien acompanyaments rítmics tribals de R&B negre i amb aquesta combinació exuberant aconseguien posseir a salvatges cantants embruixats pel rock and roll. En el cas de les Marlenes, totes tres canten i criden els seus missatges existencials amb moltes ganes. En aquest punt, ja ens permetreu que ressaltem el gratificant que resulta veure en escena un grup de noies, pel general més desinhibides que els homes, guanyant-se un espai propi al món del rock and roll habitualment monopolitzat per uns homes que, en força casos, es manifesten més preocupats per una estèril lluita d’egos que per la música. 

No amagarem tampoc que es van poder sentir algunes que altres desafinacions; però no cal oblidar tampoc que estem davant d’una concepció proto punk del rock and roll que ja ve així de fàbrica. Amb aquesta predisposició a agradar, sense contemplacions, amb tota l’actitud necessària, les Marlenes van aconseguir fer-nos passar una molt bona estona obrint la segona nit del Castanyasso 2013.  Tot plegat, va funcionar sobre l’escenari del Cau ben predisposat per fer-nos vibrar amb temes directes, sense floritures,  tan fascinants com esfereïdors. 

Fuck Knights. Foto: Magic Pop

Pel que fa als Fuck Knights, el concert que ens oferiren la mateixa nit del 25 d’octubre va confirmar les bones expectatives que ens havien fet arribar aquells que tingueren el plaer de presenciar les dues anteriors actuacions en altres edicions d'aquest prestigiós festival tarragoní. Amb una formació ben original de saxo alt, guitarra i baix, més dos percussionistes, un d’ells el cantant principal, que marcaven tremendament conjuntats el ritme frenètic dels temes,  aquesta banda de Minnessota van agradar a una gran part del públic si jutgem l’entusiasme amb que els hi sol·licitaren l´únic bis que ens concediren. 

La seva proposta es certament curiosa, sobretot pel que fa a la contundència aconseguida mitjançant dues caixes, dos timbals o “Goliats” i dos plats d’atac que són accionats de forma incansable com si fossin una mena de “batucada de garatge”.  Ara bé, reconeixem també que aquesta idea conceptual rítmica també pot arribar a ser un tant repetitiva si no es té una cura escrupolosa en la sonorització del concert. Si aquest aspecto es descuida, per poc que sigui, el soroll de les semi bateries pot arribar a menjar-se el dels altres instrumentistes. Tot i això, malgrat aquests menyspreables desajustaments, vam poder gaudir d’un bon baix que ens oferí riffs de qualitat, un saxo alt que intentava assolir el protagonisme que li pertocava amb moviments de free jazz i R&B, així com un guitarrista molt precís que, fins i tot, va cantar un tema al bis, en concret una versió del famós “Slow Down” de Larry Williams.

Cal destacar també que el cantant i líder de la formació va tenir detalls de complicitat amb tothom,  com quan va anunciar el tema “Hey Hey” i va recordar que Las Marlenes  també tenen una cançó amb aquesta onomatopeia tant rockandrolera. O d’agraïment al Miquel Gistas, organitzador del festival, per la seva dedicació  i, per suposat, per haver-los  contractat durant tres anys, així com també amb el públic assistent amb qui va intentar comunicar-se mitjançant un esforçat i voluntariós espanyol.  

Indubtablement, els Fuck Knights van fer honor a la seva fama de grup conjuntat, potent i ben professional.  Un dels seus principals atractius és precisament  aquesta distribució tan particular de percussió que amplifica la part rítmica d’un rock and roll amb actitud de “garatge” primitiu. Hi ha qui hagués preferit més variació percutiva aprofitant que en són dos els percussionistes. Analitzat subjectivament, no li mancaria raó. De fet un dels pocs temes que va trencar amb la dinàmica, va esdevenir un temps molt atractiu de psicodelia llatina; però cal tenir també en compte que si variessin el seu projecte, potser llavors ja no estaríem davant d’un grup de “garage” com ha de ser o almenys com l’entenen aquests divertits Fuck Knights.  

Sigui quin sigui l'anàlisi subjectiu de cadascú, creiem objectivament que la segona nit del Castanyasso 2013 va continuar mantenint el nivell mol alt. Sens dubte, es tracta d'un festival que es caracteritza pel seu excel·lent criteri no tant sols alhora d'omplir el seu cartell genèric sinó també pel que fa  al moment difícil de distribuir les bandes per cadascuna de les tres jornades, tal i com hem vist durant les dues primeres nits.  Llàstima que no obtingui, a un ciutat com Tarragona massa endormisca i sovint queixosa, la repercussió numérica de públic que es mereix. Tot i així cal destacar la presència d'un grup selecte d'espectadors i espectadores que han decidit no perdre's un dels esdeveniments culturals i musicals de l’any.

  

Dades dels grups i el festival 

Las Marlenes, Foto: Magic Pop

Las Marlenes són una banda de “garage punk” de Barcelona que van començar sent un quartet a l’any 2012 i ara són un trio de noies, amb canvi de bateria a principis de 2013,  amb els noms d'Anna, Kity i Andrea. En els seus temes s’aprecien diversos detalls ben ferotges que van del rock and roll  primitiu al punk'77 passant pel garatge revival o l’instro surf. Tenen cançons enregistrades amb una demo i sota el títol de  “Don't Care”, “Howdy Howdy”, que són les més conegudes, aixó com altres com "Looking for somebody Like you"; “Green poison” més “Not you”, “Wishes”, “I was”.En aquests moments estan avaluant les possiblitats d'editar el seu treball enregistrat.

Els Fuck Knights són una banda de Minneapolis ( Minnesota) de "garage" amb arrels sixties formada per Sir Gregory Fuck Knight (baterista y veu principal); Eve Brummond (batería); Jason Medeiros (guitarra, veus); Mike Bennett (baix, veus); i Matt Pahl (saxo).

Fuck Knights. Foto: Magic Pop

Greg Mills també conegut com Sir Getalottapuss o GD Mills va tocar la bateria amb Dan Melchior's Broke Revue a Nova York. Va aconseguir  una beca per estudiar a l’escola d’art de Minneapolis d’on el van expulsar. L’any 2007 va formar Fuck Knights amb el baixista Joe Holland amb qui es va autoeditar cassettes enregistrades als concerts que oferien a un soterrani. L’any 2008 van treure un single amb el tema “Kristina” per a Big Action Records,  i l’any 2009 l’espanyola Munster els va editar un Ep “Oh-Oh” amb temes enregistrats als Albatross Studios de Minneapolis els anys 2008 i 2009. La banda estava formada per Lord Ballahag al baix; Sir Getalottapuss a la batería; Sir Fuxalot a la guitarra; i R. Reynolds al saxo.  L’any següent enregistrarien un Ep amb el Monks, Gary Burger, per a Crustacean Records.  L’any 2011 sortia el seu primer àlbum anomenat “Let It Bleed” amb Boss Hoss records. A l’any següent van traure  "Real Love" EP, amb el segell de Chicago, Cold Slice Cassettes. Darrerament han enregistrat un Ep titulat “For her Pleasure” i han col.laborat en un split amb  Narco States, Marry Allen and the Percolators, i The Mystery Train.

Després dels concerts van punxar Mick Gave aka Miquel Gistas responsable del festival i Charlie Faber,  director i presentador del programa Sateli3 de Radio 3 (RNE) amb una selecció acurada i eclèctica de rock, soul, surf, punk i garage, americana i funk. 

El Castanyasso Rock Festival està organitzat per la promotora de concerts Soulblonding, que com ben bé sabeu està dirigida per Miquel Gistas. Celebra la seva 12a edició del 24 al 26 de octubre de 2013 a la ciutat de Tarragona amb concerts i sessions de Dj’s. Va començar dijous dia 24 d'octubre de 2013 al Groove Bar, amb les actuacions de Ned Colette acompanyat de Wirewalker, i el suec Fredrik Kimbon (+ info). Després de la sessió de divendres dia 25 amb els nord-americans Fuck Knights i les barcelonines Marlenes al Cau, dissabte dia 26 pujaran a l’escenari de la Sala Zero els sud-africans The Future Primitives, més els britànics See See i els francesos Dusty Mush.

T'invitem també a recordar la nostra crònica de la festa de presentació del dia 12 d'octubre de 2013 amb l'actuació de The Drip Dry Man al Groove (+ info) així com la ressenya de la primera nit del festival amb les actuacions de Ned Colette més Wirewalker, i Fredrik Kinbom ( + info). Pots llegir una entrevista amb Miquel Gistas al blog New H-Zine repassant la trajectòria del festival des de la seva primera edició l'any 2002 a Montblanc.

Nota: Si vols més informació pots accedir també al blog del Castanyasso o al facebook del festival.